Manual genèric d'aplicació dels extractes fermentats:

Els preparats vegetals són el fruit de processos senzills el resultat dels quals són mol.lècules molt complexes que actúen sobre un àmpli ventall de situacions. Aporten bactèries, microelements, hormones, àcids, i cadascun d'aquests compostos té algún efecte concret sobre alguna part del metabolisme vegetal.

Així, sempre que apliquem un preparat vegetal obtindrem aquests efectes, però en la manera com l'elaborem i en la forma d'aplicació podrem incidir en un aspecte o altre. En qualsevol cas, la seva efectivitat es deu sempre a l'efecte en conjunt.

Els extractes s'han d'aplicar amb el terra humit, ben hidratat, i millor al matí, ja que és quan la plana està més disposada a assimilar el que l'hi donem, tot utilitzant una dòsi genèrica del 10% en aigua de qualitat, cada 20 dies.

Els nostres preparats i els que recomanem no són perillosos en absolut per a la planta, ni per a la persona que els aplica, ni per a l'entorn. De fet, es poden aplicar en presència de la canalla sense cap problema. Això és per que parteixen de plantes no tòxiques, i de tota manera les seves mol.lècules es degrades en qüestió d'hores. Es per això que convé fer els tractaments quan la planta està activa. No obstant això, no s'han d'ingerir.

Es poden aplicar en plantes comestibles sense que sigui necessàri cap periode preventiu per a el seu consum.

 

A mode preventiu:

 Pensar els preparats vegetals com a bioestimulants és actuar preventivament, pel que es poden usar dòsis més baixes del que és habitual: tractaments al 3% solen ser suficients. Si les nostres plantes han rebut un adobat correcte i ténen la extranya sort de viure en un sòl ben quilibrat, podrem baixar fins i tot aquesta dòsi. L'excés de Nitrògen -massa present en la majoria d'adobs- és contraproduent, atrau els patògens i debilita les plantes.

El millor és començar els tractaments a la tardor mitjançant una sèrie de regs a baixa concentració. D'aquesta manera incidim en l'efecte sobre l'arrel, el cervell de la planta. Aquests tractaments, espaiats, es poden suspendre a l'hoivern i rependre a l'inici de la primavera. Els tractaments mitjançant el reg són molt més efectius que els foliars per que també afecten al terra i als micròbis que hi viuen. En canvi, però, son més lents. 

Si podem prosseguir amb tractaments només preventius, amb un tractament mensual pel reg en tindrem prou. 

La dòsi orientativa és 1/4 de litre d'extracte per cada 10 m2, diluït en aigua per a repartir-lo millor, que cal que entri al subsòl.

Una altre bona manera d'actuar preventivament és utilitzant una atomitzadora. Aquest enginy forma un núvol bastant compacte que es posa en suavitat sobre el conjunt del jardí o de l'hort i afecta igualment al sòl i a les plantes.

En aquest cas, feu servir una dosificació genèrica del 5%.

L'aigua ha de ser de qualitat, SENSE CLOR SENSE CALÇ I AMB EL PH BAIX!:

El clor és un bactericida que mata els preparats, la calç obstruèix els estomes de les plantes, i un PH massa alt afavorèix el desenvolupament dels fongs.

 

Quan la planta està malalta:

Existèixen una gran quantitat de plantes que es poden utilitzar com a curatives. En general, el millor són les infusions i les decoccions de ortiga, de cua de cavall, de sàlvia, d'espernallac...

Com que el que volem és afectar a anilals vius que es reproduèixen bastant ràpid, aconsello efectuar tractaments seguits (p.e. una seqüència de 3 dies), i esperar uns 10 dies més per a repetir la seqüència, quan els ous que queden hagin eclosionat. Aquest sistema també val per a els fongs.

 

Com a correctors de carències minerals:

Les carències típiques com la cloròsi fèrricaes corretgèixen molt bé mitjançant aplicacions foliars al 10%. A vegades passa que l'arbre està tant disminuït que no pot absorbit tractaments foliars, ni regs, ni perfusions. En aquest càs es poden aplicar empartres d'argila feta amb l'extracte adequat i deixar-los a la escorça per a que actuïn durant unes 3 setmanes.

De tota manera, cal esbrinar quina és la causa de la carència, per que moltes vegades passa que l'hi diem carència a un desequilibri (o excés, com es vulgui), dels elements que componen el sòl, cosa que provoca bloquejos que aparenten carències.